La crisi de parella: un conte de fades o una història de terror?

Hi havia una vegada…

Una parella que s’estimava amb bogeria i van anar a viure junts, i van comprar una casa, i un cotxe, i van tenir fills i filles, i després va venir la casa a la platja, la casa a la muntanya, i el gos, i un pàrquing, i van llogar un local i van iniciar un negoci comú.

I de sobte els dos van veure que ja no s’estimaven tant i van decidir separar-se, es van repartir equitativament els bens, van acordar com tenir cura dels fills i filles, quan estar-hi, com abonar les seves despeses i manutenció, quina educació els hi donarien, com continuar el negoci conjunt, i fins i tot van estar d’acord amb qui passejaria el gos.

I tot van ser roses i flors i van menjar anissos fins a la fi dels temps.
Conte contat, conte… INVENTAT!

Malauradament, aquest conte de fades no passa gairebé mai.

Quan les parelles se separen no acostumen a viure una situació que els permeti decidir amb calma, sang freda i visió de conjunt. Qualsevol decisió pot iniciar una guerra inacabable.

És aconsellable, doncs, que la parella es posi des del primer moment en mans de professionals, que els ajudin a arribar als acords necessaris per regular la vida una vegada separats. Normalment el transcurs del temps acostuma a afegir més conflictes, tant per l’exacerbació dels sentiments personals, com pel fet que poden influir persones externes.

Pas a pas

Les primeres qüestions, i les més importants a decidir, són totes aquelles decisions respecte als fills i fills, sobre la seva cura, educació, despeses, manutenció… El Codi Civil de Catalunya afavoreix que s’acordi la guarda i custòdia compartida, la qual cosa implica que els fills i filles estiguin el mateix temps amb cada membre de la parella. Però es pot decidir la guarda i custòdia exclusiva per a un dels dos i un règim de visites per a l’altre.

S’haurà de decidir la distribució de les vacances i dels ponts, s’haurà de redactar un pla de parentalitat per regular totes les qüestions que tinguin a veure amb els fills i filles, on s’inclouen totes les decisions respecte a l’educació, la criança, la cura, l’acompanyament dels progenitors, la sanitat…

La pensió d’aliments depèn del sistema de guarda i custòdia escollida, de les despeses mensuals i el seu repartiment, així com dels ingressos de cada un dels progenitors.

Respecte als béns en comú, poden continuar amb titularitat conjunta, si bé s’haurà de regular el seu ús. Però és recomanable valorar una divisió del patrimoni, a fi que cada part pugui refer la seva vida amb els mínims lligams possibles.

I tot això es pot pactar, acordar, signar en un document anomenat conveni regulador, i presentar al Jutjat perquè s’homologui, a fi que pugui executar-se.

Objectiu: portar-ho de la millor manera possible

Sense un bon assessorament, aquest procés es pot convertir en una història de terror, on cada una de les qüestions que apareixen són objecte de discussió als tribunals. És necessari que el Jutjat es pronunciï en les separacions i divorcis contenciosos, però massa vegades es tendeix al col·lapse judicial per qüestions irrellevants o poc pràctiques. Només un bon professional us podrà aconsellar sobre en quin moment acudir al Jutjat i per quin objectiu.
Des del nostre despatx, us podem ajudar tant a buscar aquests acords en qualsevol procediment de trencament de parella, com en defensar els interessos de les parts en divorcis contenciosos sense mutu acord.

Si mai tens una crisi de parella, no esperis gens a buscar un bon assessorament. No deixis que tot plegat es converteixi en una història de terror.