Extinció de pensió per manca de relació amb els fills
Aquesta pregunta és habitual que ens la facin a la nostra consulta algun/a progenitor que veu com l’única relació amb els seus fills és la d’ingrés mensual de la prestació d’aliments.
No sempre la resposta és fàcil
La jurisprudència ha aplicat en alguns casos com a causa d’extinció de la pensió d’aliments el fet que els fills hagin trencat tota relació familiar amb el progenitor a qui li toca el pagament de la pensió.
Aquesta circumstància bàsicament es permet a l’empara del dret català, concretament de l’article 237-13 en relació amb l’article 451-17 del Codi Civil de Catalunya. És causa d’extinció de la pensió i causa també per al desheretament.
Però aquesta possibilitat s’aplica molt restrictivament, donat que la pensió d’aliments és una obligació inherent a la mateixa condició de progenitor. Per tant, no podem dir que s’ha generalitzat i només s’aplica en casos molt clars, habitualment respecte a fills que ja estan en la majoria d’edat o a prop d’arribar-hi. És per això que cal una anàlisi prèvia per un bon professional abans d’iniciar una sol·licitud en aquest sentit, amb valoració de totes les circumstàncies a tenir en compte.
Procediment
A fi de poder-ho al·legar s’ha de presentar al Jutjat una demanda de modificació de mesures on s’acrediti, de forma clara i sense dubtes, una absència total de relació familiar continuada i reiterada, imputable als fills.
Inclòs en la legislació catalana, però vàlid a tot Espanya
Si bé aquesta circumstància només es contempla en la legislació catalana, el Tribunal Supremo ha acceptat la seva aplicació al dret comú segons una interpretació flexible de les causes d’extinció. Així, l’argument que se segueix és que la solidaritat familiar s’ha trencat a conseqüència de la ruptura de la relació.
Sentència
En aquest sentit, Una de les sentències pioneres és la de l’Audiència Provincial de Barcelona de la Secció 18a., de data 15 de març de 2012. Diu el següent:
(…) En la normativa vigente la remisión a las causas de desheredamiento es total y por tanto constituirá causa de extinción de la pensión de alimentos la ausencia manifiesta y continuada de la relación familiar por causa imputable al legitimario. (…)
Procede en consecuencia valorar si efectivamente no ha habido relación entre padre e hijo y si la ausencia de relación es realmente imputable al hijo actualmente mayor de edad.
De todos los documentos aportados se desprende claramente que la negativa del hijo cuando era menor de edad a ver a su padre ha sido reiterada y contundente. (…).Esta negativa del hijo a relacionarse con su padre ha continuado una vez alcanzada la mayoría de edad, mostrando como se desprende de los documentos aportados un total desapego e incluso desprecio hacia la figura paterna, manteniendo interrumpida la relación por decisión propia y que siendo mayor de edad le es exclusivamente imputable. Como se pone de manifiesto en la prueba testifical del hijo, el padre tiene conocimiento de la evolución del mismo a través de terceros y la comunicación del hijo con su padre es nula. El hijo no pone en conocimiento de su padre ningún hecho de importancia en su vida, como son los estudios que realiza o su domicilio, ni siquiera el cambio de apellidos que ha llevado a cabo, indicando que no le parece importante.
En definitiva, estamos ante un caso claro de ausencia total de relación familiar continuada y reiterada que es imputable al hijo una vez ha alcanzado éste la mayoría de edad, lo que constituye en este momento una causa de extinción de la pensión alimenticia establecida en la sentencia de 13 de diciembre de 2002 y que conduce a extinguir la referida pensión con efectos desde la fecha de la presente resolución por los motivos antes esgrimidos, debiéndose estimar el recurso.