Has sentit a parlar del “compliance penal”?

Els articles 31 bis i següents del Codi Penal estableixen des de les reformes de 2010 i 2015 la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Per tant, una empresa (societat limitada, anònima o similar), així com una associació o fundació poden ser condemnades penalment amb penes que poden anar des de la imposició d’una multa a fins i tot la dissolució de la persona jurídica.

Delictes pels quals una persona pot ser condemnada

Els delictes pels quals una persona jurídica pot ser condemnada són els següents:

• Tràfic il·legal d’òrgans CP art.156 bis.
• Tràfic d’éssers humans CP art.177 bis.
• Delictes relatius a la prostitució, explotació sexual i corrupció de menors CP art.189 bis.
• Delictes contra la intimitat i violació informàtica CP art.197 quinquis.
• Estafes y fraus CP art.251 bis.
• Frustració de l’execució CP art.258 ter.
• Insolvències punibles CP art.261 bis.
• Danys informàtics CP art.264 quàter.
• Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, el mercat i els consumidors CP art.288.
• Blanqueig de capitals CP art.302.
• Finançament il·legal de partits polítics CP art.304 bis.
• Delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social CP art.310 bis.
• Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers CP art.318 bis.
• Delicte de construcció, edificació o urbanització il·legal CP art.319.
• Delictes contra el medi ambient CP art. 328.
• Delictes relatius a l’energia nuclear y a les radiacions ionitzants CP art.343.
• Delictes de risc provocat per explosius CP art.348.
• Delictes contra la salut pública relatius a substàncies perilloses, medicaments, dopatge, delictes alimentaris i similars CP art.366.
• Tràfic de drogues CP art.369 bis.
• Falsedat de moneda CP art.386.
• Falsedat en mitjans de pagament CP art.399 bis.
• Suborn CP art.427 bis.
• Tràfic d’influències CP art.430.
• Provocació a la discriminació, l’odio y la violència CP art.510 bis.
• Finançament del terrorisme CP art.576.
• Delictes contra els drets dels treballadors CP art.311 a 318.

Exempció d’aquests delictes

En el propi Codi Penal, en l’apartat 2 de l’art. 31bis estableix un mètode amb el qual l’empresa pot quedar exempta de la comissió d’aquests delictes: adoptar models d’organització i gestió que incloguin les mesures de vigilància i control idònies per prevenir aquests delictes o per reduir significativament el risc de la seva comissió.

Compliance penal

Aquest mètode que el propi Codi Penal estableix a fi d’evitar que la persona jurídica sigui condemnada penalment és el que plasma en un document que s’ha vingut a anomenar “compliance penal”, agafant una terminologia anglosaxona de compliment normatiu en el sí de la pròpia empresa, en aquest cas en l’àmbit penal.

Però no pot ser un mer formulari i el document s’ha d’adaptar als riscs concrets de cada empresa. En cas contrari, no seria útil i la seva efectivitat seria rebutjada per l’òrgan judicial que estigués valorant un cas susceptible de condemna penal a la persona jurídica.

Apart de la funcionalitat de protecció penal, actualment, i a través de la implantació de la norma UNE 19601, el “compliance penal” s’està exigint en les relacions internacionals entre les empreses. Això és degut al fet que és una pràctica que està arrelada a molts dels països de dret anglosaxó, entre ells Estats Units. També s’està sol·licitant a les empreses que treballen per a l’Administració.

Per tant, si ets un gestor, administrador, càrrec o directiu d’una empresa o associació, no dubtis que el “compliance” és absolutament necessari en la teva corporació, a fi de prevenir els riscs penals i evolucionar en les teves relacions comercials.

Així treballem el Compliance penal a Salvador Duran

Des del nostre despatx ens plantegem el “compliance” com una tasca expressa per a cada una de les realitats que se’ns plantegen: fem primer un estudi detallat de la persona jurídica, amb un treball de camp que inclou l’anàlisi del seu organigrama, les seves relacions contractuals, els negocis i activitats que desenvolupa, el know-how i totes les qüestions que es puguin observar com a determinants per valorar els riscs penals. Detectem quins són en concret els delictes que puguin ser susceptibles de cometre’s en l’àmbit de la persona jurídica, i establim el model d’organització adient amb les mesures que es proposin.

Un cop efectuat aquest estudi, s’integra en un manual, que haurà de ser modificat i adaptat a cada moment, amb les variacions que experimenti la persona jurídica.